Il•lustració/ Romanticisme dues visions de la Cultura

Culture

Cultura

Introducció

Ens trobem davant de dues visions de la cultura, una que podríem anomenar humanística o il·lustrada i l’altre romàntica i, en certa manera, antropològica o sociològica. En aquesta pac s’exposarà succintament les característiques d’ambdues, fet que servirà per conèixer-ne també les diferències. Són dues visions desiguals que provenen del desenvolupament intel·lectual i de cosmovisió del pensament francès o alemany en els seus processos de racionalització i modernització.

Concepció il·lustrada o humanista.

Diu Torterola que l’origen del concepte cultura, en la seva concepció humanista,  l’hem de buscar sota els conceptes de civilité (civilització) i policer. La civilité és la socialització, l’educació de l’home fugint de l’ “estat de naturalesa” per disciplinar-lo a la vida en societat. I per disciplinar-lo cal la policer que no és més que el manteniment de l’ordre polític. Així doncs, el naixent estat modern adquiria el monopoli i la legitimitat per l’ús de la violència. I la cultura era una eina més per canalitzar l’home.

La cultura es considera la màxima expressió del talent humà. Tal com explica Busquet, seguint Ariño a Sociologia de la cultura, les seves principals característiques són: La cultura és selectiva, és a dir no totes les activitats humanes ho són, tan sols les que comporten el cultiu de les qualitats nobles de l’home. La cultura és normativa, ha de seguir uns cànons que marca la tradició. La cultura també és carismàtica ja que expressa les qualitats extraordinàries de l’artista. També és producte de l’educació i jerarquitzadora: la sensibilitat i el gust s’eduquen i això crea una diferència clara entre qui està culturitzat i qui no. A la creació i dotació de sentit a aquesta manera de concebre la cultura hi va ajudar l’il·luminisme francès i l’utilitarisme britànic. Segons Simmel, la cultura té una dimensió objectiva que és la producció cultural en sí mateixa i una dimensió subjectiva on l’home interioritza aquesta cultura i la fa seva. La cultura és doncs un procés en el qual es progressa cap a estadis superiors o més avançats. (la via que seguiran els antropòlegs evolucionistes que vàrem explicar a la primera pac)

Avui dia trobem exemples clars en aquest sentit. Des dels Geeks que estan fascinats amb la tecnologia, la ciència ficció i els videojocs fins a la cultura digital i finalment a cultura Ciborg en què cada cop estem més lligats a les màquines (El terme ciborg s’utilitza per designar una criatura composta d’elements orgànics i dispositius mecànics generalment amb la intenció de millorar les capacitats de la part orgànica mitjançant l’ús de tecnologia. Cada cop més gent té smartphones que el connecten arreu i que fan d’ell un ciborg )  que segons alguns exponents d’aquesta cultura com Raymond Kurweil diuen ens portarà a la immortalitat quan siguem capaços de tenir la nostra consciència a dins de nanobots i siguem capaços de canviar de contenidor (el nostre cos).

 

Concepció romàntica.

Aquesta visió il·lustrada de la cultura troba davant dues corrents diferents però afins, el romanticisme i les noves corrents sociològiques i antropològiques. El romanticisme s’oposa, cercant allò natural, a l’estat artificial que provoca el cultiu de les propietats externes de l’home, és a dir, al refinament, a les formes de comportar-se (modals, llenguatge, vestiments). Hi ha un rebuig a la creació d’un moviment social o polític, la interioritat o la soledat de l’autor contrasten amb la socialització que trobàvem a la visió humanística. Hi ha una crítica al racionalisme, bàsicament al seu àmbit tecno-científic i al desenvolupament capitalista. Un exemple clar són els sociòlegs que tenen com a base a Marx. El romanticisme defensa la singularitat i la individualitat de l’home, hi ha un subjectivisme. La cultura és constitutiva, el fet cultural és bàsic per completar-nos com a humans sense perdre de vista que l’home és un ésser biològic. La cultura té un caràcter històric i sorgeix com un producte de l’activitat humana. La cultura és un sistema de símbols tal com varen expressar tant el sociòleg Max Weber com l’antropòleg Geertz. (la cultura és informació que es pot transmetre de generació en generació). Diu Torterola:

“A la vida cosificada y mecánica del homo faber, la intelectualidad alemana contrapuso el homo pictor, el hombre creador de símbolos, cuya vida intensificada y peculiar entraba necesariamente en conflicto con la generación de mercancías. A su vez, la formación unilateralizada y la conducción ascético-metódica de la vida (características del urbanita inserto en la división del trabajo) confrontaba con el ideal de formación armónico del yo, su expresión estética, original y elevada.”  Victor Hugo va dir “Las que conducen y arrastran al mundo no son las máquinas, sino las ideas”.

Avui dia en contraposició a la gran velocitat que ha adquirit el progrés, la tecnologia creix exponencialment, hi ha tota una sèrie de moviments culturals que advoquen per transitar per altres camins. Els moviments slow en són un bon exemple. També cal destacar els moviments ecologistes i tot el que culturalment generen, un bon exemple el trobem al bloc de Tim Morton Ecology without nature. La necessitat de canviar d’estil de vida i  de tornar a connectar amb la natura també porta a nous moviments com intentar tornar la natura als espais urbans amb la creació d’horts. Un exemple contemporani clar del rebuig a la uniformització i el rebuig a l’ús de la cultura com a mitjà de control social és la cultura punk.

 

Bibliografia.

Vila, J.R (2012). Filosofia i Cultura. Barcelona. Ed FUOC

Cantó-Milà, N. (2012) Sociologia de la Cultura. Barcelona. Ed FUOC

Busquet, J (2006). La cultura. Barcelona. Ed UOC

Torterola, E.  Cultura y Civilización. Del romanticismo alemán a la sociología de Georg Simmel http://www.idaes.edu.ar/papelesdetrabajo/paginas/Documentos/02_5_Torterola.pdf

Advertisements